La Meva Musica

La primera entrada va ser per les bases, quan començava a escoltar musica, esta entrada done un salt de 30 anys, em situe en la actualitat. Hui en dia escoltes molta musica, radio, tele, internet... es mes fàcil conèixer grups, però el boca a boca segueix sent la millor manera. De vegades coneixes a gent que de primeres penses que res teniu a veure en musica, pensaments, pelis, i aixo es el que vaig pensar quan vaig conèixer a Pak, ara,  mes que company de feina es un amic. Ell escolta molta musica, metal de tot tipus (entre altres coses)  però eixe pensament va durar poc, jo crec que coincidim en el mes bàsic, saber escoltar, després pot agradar-te mes o menys però se li dona una oportunitat. Hem tingut llargues converses de cine, política, televisió, jocs, cadascú amb el que li agrada però sempre amb voluntat de conèixer noves musiques, pelis etc. Jo crec que el intercanvi musical ha sigut de les dos bandes, jo per la meua part he descobert molts grups,Amon amarth,Epica, The gatering

Hui he pensat en reprendre el bloc amb un seguit de entrades de música,de la banda sonora de la meua vida, el que escoltes influenciat pels germans, amics, família i música que vas descobrint poc a poc pel teu conter,i totes elles van entrant-te, i agafant-te i ja no et deixa mai mes. La primera entrada esta dedicada als meus germans, Joan lluís i David, les persones que mes m'han influenciat en tots els sentits, musica, libres, pelis, etc... jo després he agafat per mi el que mes m'agradava clar... Recorde els primers cassetes gravats fent les meues mescles, grups com The Cure, Depeche mode, U2, Lluís Llah, Sau, Sopa de cabra, Mecano, Celtas cortos, Kortatu, Queen, Dire straits, Leonard Cohen, Bob marley, Madness, The Smiths , Vangelis,  siouxsie and the banshees ,etc.... Serien moltes les cançons que publicaria, tantes com grups he recordat, (i segur em deixe molts) pero he de triar dos i els elegits son Lluís Llach amb la cançó “Si arribem” de banda de Joan Lluís i Celtas c

Ho ha tornat a aconseguir, portava temps sense escoltar cançons d'ells i després de gaudir una vegada mes d'un concert de la banda he tornat a enganxar-me als seus discs. Es el quart concert que veig, dos de la gira “por la boca vive el pez” i dos de l'actual gira, “antes de que cuente diez”. Amb un directe demolidor te'n adones que esta gent son en esencia musics de debò, porten molts anys d'ofici i de carretera, els agrada el que fan i ho transmeten al public. Fito, malgrat el refredat que tenia, ho va donar tot, amb un sò mes rocker que als discs, però sense decebre a ningú, va obrir el concert amb el single que dona nom al ultim disc, continuà amb temes dels altres discs, “la casa por el tejado” “un buen castigo” (com m'agrada aquesta en directe!!) “corazón oxidado” “todos a cien” (tema de la cabra mecánica) “tarde o temprano” “abrazado a la tristeza” (duo de carlos raya i fito) la sempre contundent “medalla de cartón” així fins completar mes de dues hores