La banda sonora de la meua vida. Entrada 1- Les meues bases musicals

Hui he pensat en reprendre el bloc amb un seguit de entrades de música,de la banda sonora de la meua vida, el que escoltes influenciat pels germans, amics, família i música que vas descobrint poc a poc pel teu conter,i totes elles van entrant-te, i agafant-te i ja no et deixa mai mes.
La primera entrada esta dedicada als meus germans, Joan lluís i David, les persones que mes m'han influenciat en tots els sentits, musica, libres, pelis, etc... jo després he agafat per mi el que mes m'agradava clar...
Recorde els primers cassetes gravats fent les meues mescles, grups com The Cure, Depeche mode, U2, Lluís Llah, Sau, Sopa de cabra, Mecano, Celtas cortos, Kortatu, Queen, Dire straits, LeonardCohen, Bob marley, Madness, The Smiths , Vangelis, siouxsie and the banshees,etc....
Serien moltes les cançons que publicaria, tantes com grups he recordat, (i segur em deixe molts) pero he de triar dos i els elegits son Lluís Llach amb la cançó “Si arribem” de banda de Joan Lluís i Celtas cortos amb “La senda del tiempo” per David. Ja dic que em podria posar mil mes però havia de triar.

Son molts records, moltes cançons, moltes èpoques, des de finals dels 80 fins ara, però estes son les meues bases musicals, si en teniu altres hem dieu i aniré incorporant musica a la banda sonora de la meua vida.

Comentaris

  1. T-8004 de juliol del 2013, a les 9:57

    Dels que dius, Queen hem va deixar flipat. Ha de ser una putada morirse sense haber escoltat al bo de Fredy. Who wants to live forever es una de les millors cançons que he sentit mai...

    ResponElimina
  2. Anònim5 de juliol del 2013, a les 11:50

    Gràcies, germà, per la dedicatòria! Una responsabilitat molt gran haver estat influència per tu! Espere no haver-te decebut molt...
    Quant la música, Llach és la millor elecció que hagueres pogut fer: la BSO de la meua vida té a Llach en aquells moments més intensos i estimats. Però m'agradaria donar-te'n tres més perquè van ser cabdals a la meua joventut i sempre les duc amb mi:
    "Close to me", The Cure; "Bigmouth strikes again", The Smiths; i "Just can't get enough", Depeche Mode.
    Un bes ben gran!

    ResponElimina
  3. jordiet santamaria6 de juliol del 2013, a les 10:06

    Joan lluís:
    Gracies pel comentari!! Tenia clar quina era la cançó triada però creu-me que tinc eixes tres cançons entre les que anava a escollir, a mes dels mil grups que m'he deixat, dels dos, Lenny kravitz, fito, el ultimo de la fila,muchachito,moltíssims!!
    Pak:
    Gracies pel comentari!! Dons si tio, Queen, com les grans bandes, no passen de moda i eixa cançó que dius la vaig escoltar com a tema principal de la peli, “Highlander “ una passada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Concert Fito & Fitipaldis en València, 27/11/2010 Velòdrom Lluís Puig.

Imatge
Ho ha tornat a aconseguir, portava temps sense escoltar cançons d'ells i després de gaudir una vegada mes d'un concert de la banda he tornat a enganxar-me als seus discs. Es el quart concert que veig, dos de la gira “por la boca vive el pez” i dos de l'actual gira, “antes de que cuente diez”. Amb un directe demolidor te'n adones que esta gent son en esencia musics de debò, porten molts anys d'ofici i de carretera, els agrada el que fan i ho transmeten al public. Fito, malgrat el refredat que tenia, ho va donar tot, amb un sò mes rocker que als discs, però sense decebre a ningú, va obrir el concert amb el single que dona nom al ultim disc, continuà amb temes dels altres discs, “la casa por el tejado” “un buen castigo” (com m'agrada aquesta en directe!!) “corazón oxidado” “todos a cien” (tema de la cabra mecánica) “tarde o temprano” “abrazado a la tristeza” (duo de carlos raya i fito) la sempre contundent “medalla de cartón” així fins completar mes de dues hores
Més informació

La banda sonora de la meua vida. Entrada 2 – L'actualitat

La primera entrada va ser per les bases, quan començava a escoltar musica, esta entrada done un salt de 30 anys, em situe en la actualitat. Hui en dia escoltes molta musica, radio, tele, internet... es mes fàcil conèixer grups, però el boca a boca segueix sent la millor manera. De vegades coneixes a gent que de primeres penses que res teniu a veure en musica, pensaments, pelis, i aixo es el que vaig pensar quan vaig conèixer a Pak, ara,  mes que company de feina es un amic. Ell escolta molta musica, metal de tot tipus (entre altres coses)  però eixe pensament va durar poc, jo crec que coincidim en el mes bàsic, saber escoltar, després pot agradar-te mes o menys però se li dona una oportunitat. Hem tingut llargues converses de cine, política, televisió, jocs, cadascú amb el que li agrada però sempre amb voluntat de conèixer noves musiques, pelis etc. Jo crec que el intercanvi musical ha sigut de les dos bandes, jo per la meua part he descobert molts grups,Amon amarth,Epica, The gatering
Més informació